NURI STYLE

Dilluns 2 d’Octubre:

Ja veieu, sóc la Nú. Al final m’he decidit a escriure unes frases curtes i directes per tal d’aclarir cert malentès sobre “amores potantes” que en les vostres consciencies està creant el bitxejo este que es diu dir Òscar.

…Com explicar aqueixa experiència… diga’m que el xicon era com un polp amb cinc dits de front, que per desgràcia per a ell no es relacionaven amb els dits populars de la frase feta “tindre dos dit de front”; i no es que ara em deixe portar per prejudicis i per primeres impressions, però... ¿¿qui pega una potada en un tren que fa un trajecte de 8 hores de durada, sense Servei de neteja, i desprès es queda estovat al terra del vagó-cafeteria??
...Un ull més gran que l’altre, rodons i foscs. Flac i baixet… una meravella, vaja. I si,va ser amol a primera vista…

O així ho va interpretar l’Oscaret, ja que al trobar-nos-el a la facultat el dia següent jo li vaig dir entre risses, fent-li la punxa amb el colze: “mira, mira!”, mentre indicava amb la mirada el polp poteras que ens creuàvem a menys d’un metre de distància.

I l’Òscar soltà, bastant fort perquè ens sentira: “¿¿Ixe que te mola??” o alguna cosa així, però que suggeria i així ho va entendre el polp de rastes potós, girant-se i somrient-me… HORROR!!! QUASI ASSASSINE A L’ÒSCAR!!!



I sí, per desgràcia ens el vam trobar més voltes baix de casa, i en totes elles em reconeixia …per dir-ho d’alguna forma.

En qualsevol moment m’esperava que vinguera cap a mi i em diguera : “hola mi amor, yo soy tu lobo… acércate un poquito para olerte mejor (a potau".
Buf! Vos imagineu? Espere que no es confirmen les meves teories i tan sols estiga de viatge.

Si no és així, almenys tindré excusa; ja sabeu, fins “Mayo” no me puc liar amb un “payo”.





Respecte allò de la pel·li i que anàrem a comprar entre un mar de llàgrimes…

Si, estava molt sensible i des de que Salvador li diu a la germana menuda que vole fins Nova York amb el germà gran, vaig començar a plorar i no vaig parar fins que vingueren les brigades de rescat a auxiliar-nos de ser ofegats dintre del cinema m’entre m’encanava amb “I si canto trist”.

I val a dir que malgrat estar la Guàrdia Serril, els bombers, el SAMU i tota la clec socorrent-nos de les meves llàgrimes, Òscar gaudia d'un profund i inevitable son induït pel meu "Amic Amat" Llach.

I així es com anàrem a comprar, pareixia que m'hagueren pegat una pallissa o que acabarem de tindre una forta discussió de parella amb final feliç...






Què més contar-vos? Ara que li he agarrat el gustet… Que amb la meva potència de veu, el constipat i el meu cognom estic tinguen problemes de comunicació:

“P: ¿Apellidos?
-R: Banyuls.
-P: ¿Què? ¿¿Mañón??
-R: No, BAÑULS
-P: ¡¿Mañuls?!”

…Uff!!!!

Que l’Òscar (l’home que s’empenya en escriure el meu nom sense accent - Jijiiji, pejiguera-) ha rebut un paquet de la entranyable i curiosa “Mama-MªJosé” i s’ha transformat, per un breu instant de temps,en un xiquet “con patas de gallo” que no li cabia el somriure a la cara ni entrava per la porta de casa d’amplament feliç com estava.
Bo, de felicitat i de la de trastos que duia perquè no s’ha pogut esperar a arribar i ha escodrinyat el paquet de camí.

Ara ja tenim guarrinaes que oferir als visitants del pis; a la caixa hi havia a més, entre d’altres coses imprescindibles per a l’Òscar , una barra de pegament disfressada de monstruito, un joc de taulellets de fusta que es desplacen per gravetat com a record d’infantessa, calcetins, un formatge escrit (ja vos explicarà…) i altres coses sense importància com és el seu DNI i la seva (i no la de sa mare) cartilla del banc (…el teu torn, Moski!).


Què més? Que açò és MEL DE ROMERO!!! Però que vos trobe(/em)<Eh! Que jo no he dit res!> bastant a faltar a tots , però tampoc vos penseu, eh?? (JAJAJA - risa maligna).

I amb açò deixe de donar-vos la barra.

Ha sigut llarg, però probablement de les poques intervencions per escrit que faça al blog.

Un besot a tots!!

PD: Per a no perdre el meu prestigi com a Sex Addict, com bé a explicat la Mosqueta - que no morta- m’he posat un neó a l’habitació amb les lletres “sex” que dona al pati interior, per si algun veí es fa l’ànim… I una postal a la porta d’un “Willy” alliberat dins d’un profilàctic que diu: “BUNGEEEEEE!!! Don’t jump without your rubber!!!!”.

--> Bé, ja que aquest dia l’ha començat Nûria (Nu, tu també escrius el meu nom malament, estem igualats) en el seu peculiar valencià (Jur Jur!) vaig a enllestir jo també així (=aixina), per a goig de molta gent i puteig de uns pocs que no se ni si ho entendran, però…

¡Un dia es un dia!

Avui a part de tot això que conta Nû ens hem passat el dia al campus fent papers amunt i a baix i ni tan sols ens hem pogut matricular.
Aquí els funcionaris son moltíssim més simpàtics que a la nostra facultat però l’efectivitat es pitjor. No m’ho hagués imaginat mai!


Que avui estava tancada l’aula d’informàtica i si demà també actualitzaré tot això a un ciber.


També dir que m’he trobat amb una noia del meu institut de Valencia (ja em vaig trobar fa uns dies a un noi) i començo a pensar que hi son tots aquí.


Lo de la caixa de ma mare, que explica Nûria, es tot veritat, excepte lo de les “patas de gallo” i el “formatge escrit" es perquè la mare el va comprar però havia d’enviar la caixa ràpid (per lo del DNI) i no el trobava, així que va decidir enviar-me un “vale por un queso” i diners.
Ara comenceu a entendre com he sortit tan despistat.


Que Nû s’ha passat tot el vespre netejant el forn dels seus ullets, li ha canviat els dodots, li ha donat el bibe, etc. etc.

I per a acabar quatre coses que no m’han agradat de la redacció de Nû:

1- Contes moltes coses, però que t’he fet un regal no ho expliques! He comprat a un tio que te un taller sota de casa uns animalons que fabrica amb cartró molt xulos. I li he regalat un a Nû. A les fotos, òbviament el que surt amb una llum càlida al costat.



[Els dos animalets del zoo del meu quarto, una formiga (com no)i el meu cargolet]




[Aquí teniu en primicia el cargol sexy de Nú]



2- Els riures malignes no s’escriuen “JAJAJA”, s’escriuen “JUR JUR JUR” o WHA JA JA” o “MUA JA JA"

3- Estaria molt bé que posessis a la porta la postal del pollon saltant al condon (“Willy sense alliberar” Deu n’hi do!)

4- Som una parella deplorable, tu corregint.nos l'un a l'altre les faltes i la puntuació



Un petonet a tots/es!

Lunes 2 de Octubre
Escrit el mateix dia que explica, inaudit!